El fet d’haver explicat fa poc l’origen mitològic de Japó segons ens ve relatat al Kojiki o al Nihon Shoki, antigues cròniques d’història i mitologia japonesa, m’ha provocat cert sentiment de culpabilitat, perquè se suposa que aquesta web va de la Història de Japó, amb el que hauria d’haver donat prioritat a la versió històrica. Així doncs, vaig a veure si esmeno el meu error amb aquesta entrada, on si explicaré l’origen veritable de Japó, o, per ser més exactes, del poble japonès. El fet d’incloure en el títol, entre parèntesi, el “suposadament” és perquè encara queda molt per descobrir en aquest camp, com veurem, amb el que moltes dades es donen com a bones per la manca d’una teoria millor o un nou descobriment arqueològic. Per això mateix, mirant uns quants llibres sobre el tema escrits en diferents dècades, veiem bastants diferències sobretot en quant a dates. Així, he intentat recolzar-me també en bibliografia recent per no donar informació ja obsoleta.

No existeix cap certesa sobre quan van arribar els humans a Japó, les restes més antigues daten de fa uns 30.000 anys, però es creu que els primers habitants van existir molt abans. Com d’abans? Doncs no hi ha una resposta correcta a aquesta pregunta de moment, encara que la versió aparentment més acceptada parla de fa 200.000 anys, n’hi ha també que parlen de mig milió d’anys o de fins i tot més, i n’hi ha, en canvi, que estableixen una data molt més propera. El que sí sabem és que fins a fa uns 15.000 anys, abans del final de l’últim període glacial, podia arribar-se a Japó caminant des del continent asiàtic per tres grans llengües de terra que després van quedar sota el mar. Les teniu en el següent mapa, pel nord podia accedir-se a través de l’actual illa russa de Sajalín; per l’oest a través del que ara és l’estret de Tsushima, connectant amb la península coreana; i pel sud seguint l’arc que ara formen les illes Ryūkyū. Per entendre’ns i per posar un exemple més conegut, es tracta del mateix procés de l’arribada de l’home al continent americà a través del llavors transitable estret de Bering.

Les primeres arribades massives de les quals tenim constància van ser fa uns 30.000 anys, quan per les entrades de l’oest i el sud van arribar diferents pobles des de l’est i sud-est d’Àsia. Bastant després, fa uns 14.000 anys, pobles del nord-est asiàtic van arribar també a Japó a través de la llavors única entrada oberta, la del nord, que va trigar a ser utilitzada ja que aquesta zona va tenir temperatures massa baixes fins a aquest moment. Es creu que els primers, els que van arribar del sud-est, són els avantpassats dels actuals habitants de les illes Ryūkyū, i que els segons, els arribats pel nord, d’origen tungusic-manxú, són els avantpassats de la minoria ètnica ainu.

Amb la progressiva pujada del mar, no només es va aïllar definitivament el país, també van quedar submergides zones costaneres on presumiblement era més nombrosa la presència humana, amb el que moltes restes de la seva existència es van perdre per a un posterior estudi. El que sabem d’aquests habitants és que eren caçadors-recol·lectors, que vivien en grups d’uns cent individus (parlem d’una població total de com a màxim uns 20.000 habitants), que fins al final d’aquest període no van utilitzar bases estables si no que anaven movent-se en funció de l’existència o no d’aliment, i que no era massa comú l’ús de coves com a hàbitat, encara que desconeixem la naturalesa dels seus habitatges. S’ha descobert, i és bastant curiós, que ja practicaven un cert nivell de comerç, sobretot d’obsidiana, un cristall volcànic molt apreciat per a la fabricació d’eines i armes.

En quant a allò descobert gràcies a restes humanes, sabem per un esquelet de 17.000 anys d’antiguitat que l’altura d’un home adult rondava els 1,55m., la qual cosa concorda amb altres restes de l’època trobades en diferents llocs d’Àsia. No sabem, no obstant això, si aquests pobles estaven formats per homo sapiens o per homo erectus, caldrà esperar a que futures dades esclareixin aquesta i moltes altres incògnites. Cal tenir en compte que Japó ha començat a interessar-se per aquests temes fa relativament poc i que, fins al final de la 2ª Guerra Mundial molts arqueòlegs falsejaven els resultats de les seves investigacions perquè concordessin amb la doctrina oficial, que seguia a ulls clucs l’explicat pel Kojiki i el Nihon Shoki. Fins i tot recentment s’han donat famosos casos de descobriments arqueològics que han resultat ser falsificacions, com els de Fujimura Shinichi, però ja parlarem en una altra ocasió sobre aquest tema.

També veurem com aquests pobladors acabarien conformant la cultura Jōmon i com aquesta es veuria desplaçada per l’arribada de la cultura Yayoi des del continent. Són també moltes les incògnites sobre aquests dos períodes, amb el que els orígens del poble japonès segueixen sent de moment bastant incerts… era tot bastant més senzill segons la història de Izanagi i Izanami, no?


Bibliografia

  • Brown, Delmer M., ed. The Cambridge history of Japan, vol. 1, ancient Japan. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1993.

  • Hall, John Whitney. El imperio japonés. Madrid: Siglo XXI Editores, 1973.

  • Hane, Mikiso. Breve historia de Japón. Madrid: Alianza Editorial, 2000.

  • Henshall, Kenneth G. A history of Japan: from stone age to superpower. Nova York: Palgrave Macmillan, 1999.

  • Morton, W. Scott i J. Kenneth Olenik. Japan. Its history and culture. Nova York: McGraw-Hill Inc., 2005.


q
Si utilitzes aquest article, cita la font. Et proposo aquesta citació:
López-Vera, Jonathan. “El Paleolític, l’origen veritable (suposadament) de Japó” a HistoriaJaponesa.com, 2011.